BALENYÀ - SANTA MARIA SAVALL. Veure fitxa número: 1388

Antiga església i petit convent a l’extrem meridional del municipi de Balenyà (Osona), a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra. Ja la trobem el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra.

Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades.

(...)

CALDETENES - SANTA MARIA DEL CAMÍ. Veure fitxa número: 1541

Dins de la finca de Santa Margarida i queden les restes de la capella de Santa Margarida o Maria del Camí. Concretament, només es conserva la fonamentació i l'arrencada de les parets perimetrals.

L'església, del segle XIII, era una construcció de planta romànica en forma de creu llatina i amb un sol absis semicircular al costat de llevant, amb la porta al cantó de ponent, al peu de la nau. Es va enrunar el segle XIX.

(...)

CENTELLES - SANTA MAGDALENA DE VILARESTAU. Veure fitxa número: 1350

Santa Magdalena de Vilarestau o de la Garga era una de les antigues parròquies o sufragànies del terme centellenc que estenia la seva jurisdicció al pla de la Garga. Sempre estigué vinculada amb la parròquia de Santa Coloma, fins que el 1877 la seva antiga demarcació fou unida a Sant Martí de Centelles.

(...)

GURB - SANT VICENÇ DE VESPELLA. Veure fitxa número: 1108

La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986. L'antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l'actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella, el 1752. La vall té importants masies, com l'Argila, Sant Vicenç *, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica.

(...)

maNLLEU - SANTA MARIA DE MANLLEU. Veure fitxa número: 1712

Més enllà del que podia haver estat l’església de Santa Maria, Francesc Pujol dedica també part de la interpretació a les edificacions del monestir i al claustre.  Alguns elements escultòrics de l’antiga canònica de Santa Maria es conserven al Museu Episcopal de Vic i a l’actual rectoria de Santa Maria.  De l’antic claustre romànic conservem una petita part de les restes, muntades l’any 1967 rere l’actual església. 

(...)

masies de roda, les - SANT pere de l'esquerdA. Veure fitxa número: 671

L'església de Sant Pere de Roda és al centre del conjunt que forma el poblat medieval de l'Esquerda. Des dels seus inicis aquesta església devia tenir la categoria de parròquia d'una gran part del terme de la ciutat, fins que al segle XIV fou destruïda pel veguer d'Osona i ja no es reconstruí més. L'església se cita per primera vegada l'any 927, i tot i que no és ben clara la successió dels fets, a partir del 1314 s'esmenta com una construcció derruïda.

En resta tota la planta, amb murs de gairebé un metre d'alçada, i un portal, una finestra i bona part del mur de migdia, fins quasi a l'arrencada de la volta.

(...)

ORÍS - SANT PERE D'ORÍS. Veure fitxa número: 806

L'edificació del castell, de forma sensiblement quadrada, conserva murs força elevats a la part N, una cambra subterrània o celler, amb volta de pedra força apuntada, cap a la part E, i la planta de l'antiga capella romànica de Sant Pere, ...

...

El castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.

sANTA MARIA DE BESORA - SANTA MARIA DE BESORA (Castell). Veure fitxa número: 166

Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular.

La nau i l'absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó. Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella. (...)

sora - SANT PERE EL PUIG. Veure fitxa número: 277

Fou sufragània tradicional de l'església de Sant Pere de Sora l'església de Sant Pere el Puig, situada en un turó al vessant esquerre de la vall de Cussons.

És un edifici d'una sola nau, de construcció romànica (segle XII).

El portal actual, situat al costat de ponent, no és l'originari, i a la seva llinda té gravada la data de 1720, època en què potser sofrí modificacions.

El culte no hi tingué mai una certa continuïtat.

Al segle XVII la població augmentà, de manera que hom celebrà missa els diumenges fins a l'arranjament parroquial del 1867.

El culte de l'església acabà el 1936.

La utilització de les seves teules per a reparar la teulada de l'església parroquial provocà l'ensorrament de la volta, fet veritablement llastimós.

TAVÈRNOLES - SANTA MARGARIDA D'ARDOLA. Veure fitxa número: 1409

L’església de Santa Margarida d’Ardola, es troba a l’antic terme del castell de Savassona, al lloc d’Ardola. El nom d’Ardola sembla que és d’origen ibèric i hom ha llançat la hipòtesi que podria ser el nom de l’antic poblat ibèric situat al voltant de Puigdefar. Sempre fou una capella rural d’aquest indret, però dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau. L’església apareix documentada l’any 1064; el 1855 es pretengué elevar-la a la categoria de sufragània i el 1936 fou abandonada, de manera que s’anà degradant progressivament, fins que el 1945 s’ensorrà definitivament. Només resten drets els murs de tramuntana i ponent. La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular i obert al cantó de llevant.

TAVERTET - SANTA CÍLIA DE SOREROLS. Veure fitxa número: 1306

L’església de Santa Cília de Sorerols, a l’antic terme de Sorerols, al SW del municipi, mirant a la vall de Sau, té adossades les restes d’un antic mas, del 1685.

Existia l’any 1061, i tingué culte fins poc després del 1700.

Conserva sencera la nau, clivellada a la volta, amb l’absis mutilat.

(...)

VIC - SANT SADURNÍ. Veure fitxa número: 853

Dins el recinte emmurallat destaquen, de l'època romànica, les restes de la façana de l'antiga església de Sant Sadurní, aprofitada com a mur lateral de l'església de la Pietat.

VIDRÀ - SANT ANTONÍ de Collfred. Veure fitxa número: 1801

L'antiga parròquia de Sant Antoní de Collfred ve documentada des de l'any 1100, data de la seva consagració feta pel bisbe Bernard de girona, com a sufragància del priorat de Santa Maria de Radaura. Durant els segles XV i XVI esdevingué parròquia amb rectors propis residents. En l'actualitat, tot el territori del seu antic terme, pertany al municipi de Vidrà, curiosament situat de ple a la conca del riu Fluvià.
Les seves ruïnes són de difícil localització, per dos motius: primerament, perquè tots els mapes existents en els quals hi consta, la situen erròniament, d'on ve que excursionistes, historiadors i geògrafs, fins i tot, dubtin de la seva existència. Segonament, perquè les ruïnes, situades al cim d'un breu turonell, són totalment cobertes i amagades per tota mena de vegetació, i cal estar segur de la seva existència si hom ho vol constatar. (...)  Un cop superats els obstacles de l'espessa vegetació, sobretot d'arços, esbarzers i romagueres, són ben visibles els murs laterals d'un gruix de 60 cms. separats entre si per uns tres metres. Això palesa que el temple era de reduïdes dimensions.

VILANOVA DE SAU - SANT ROMÀ DE SAU. Veure fitxa número: 58

L'església d'estil romànic llombard està datada al segle XI.

És d'una sola nau orientada de llevant a ponent amb absis i arcs llombards a la banda nord.

Té adossat un campanar de tres pisos amb finestres geminades de capitell llis al segon pis, arquets llombards i dents de serra.

Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt.